Aquesta moneda de Lauro, donació d’Emili Ramon i Valls, havia format part del lot (41) de monedes íberoromanes trobat fortuïtament a Cànoves a primers de la dècada dels anys 60 del segle XX. En el fons del MDG n’hi ha tres més de diverses procedències. Presenta a l’anvers una efígie d’un jove amb un mantell al coll, amb cabells enrinxolats i una clava al seu darrere. Al revers hi ha un genet amb casc rodó i una palma a la mà. Sota, la llegenda ibèrica (LAURO)

Aquest tresoret va ser estudiat per Leandre Villaronga i publicat, l’any 1967, conjuntament amb Josep Estrada, a la Monografia XXVIII de l’Institut de Prehistòria i Arqueologia de la Diputació de Barcelona titulada La Lauro Monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona).

La gran majoria de les monedes eren asos i més de la meitat de la troballa eren monedes de la seca de Lauro, que s’ha identificat, dins el territori dels laietans, i amb el sufix ONA, en la pervivència en el nom de Llerona, parròquia del municipi de les Franqueses del Vallès.