El Fons d’art és el més complex, ja que compren una periodització molt extensa des del segle XIII-XIV als nostres dies i també pel fet que, de manera desigual i sense un equilibri qualitatiu o/i quantitatiu, hi trobem obres d’una gran diversitat de moviments, corrents artístiques o estils que no permeten sovint la representativitat idònia per a la difusió.
Quant a les obres de la col·lecció d’art religiós (del segle XIV al segle XIX), com ara pintura i escultura (taules, retaules, teles, talles, relleus etc.), no en sabem l’origen concret (esglésies) i és en aquest sentit que el Museu té obertes línies de recerca per tal de completar la documentació i història de les peces. Aquests treballs ja han donat alguns resultats com, per exemple, la identificació del retaule del Roser de Sant Pere de Vilamajor, entre altres.
Cal esmentar, de finals segle XIX, les obres d’Eliseu Meifrén, J. M. Tamburini, Baixeras i Rossend Nobas i, de la primera meitat del segle XX, les de Manolo Hugué, Puig i Perucho, Sandalinas o Hernández Pijoan, entre altres. Junt a obres d’un dels fundadors del Museu, l’artista Vicent Albarranch, hi trobem també les d’alguns dels seus seguidors, entre els que hi ha diversos artistes de Granollers com Brugarolas o Francesc Serra.
Les obres del Premi Pintura de Granollers (1959-64) va aportar obres de Josep M. de Sucre, J. Curós, E. Alcoy, T. Asensio, M. Mezquita, C. Planell, Romà Vallès, Magda Bolumar, García Pibernat, Yago Pericot etc.
Després de la reobertura del Museu es van incorporar obres d’artistes de Granollers i la comarca procedents de donacions, adquisicions o dipòsits: Amador Garrell, Abelló, Fornells-Pla, Josep Franco etc. Durant poc més de 25 anys i cada any, l’Associació Amics de l’Art va anar donant a la Ciutat una obra que s’incorporava al fons del Museu: Jaume Genovart, Francesc Anglès, Jaume Muxart, Vives Fierro, Rafael Bartolozzi, Josep M. Subirachs, Modest Cuixart i Albert Ràfols Casamada. També hi ha les obres guanyadores del “Concurs d’Escultura de Granollers” que l’Ajuntament portà a terme des de 1997 al 2000.
Algunes obres procedeixen d’algunes exposicions temporals com les de Moisès Villèlia, Antoni Tàpies, Orlando Pelayo, Xavier Grau, F. García Sevilla, etc.
Adquisicions puntuals s’han fet d’obres de Jordi Benito, Josep Uclés i Vicenç Viaplana entre altres. La política d’adquisicions d’Art Contemporani (1989-1992) va possibilitar, amb un bon nombre d’obres sota una proposta curatorial amb el títol “Escultures”, la presència, el desenvolupament i la renovació de les tres dimensions en els àmbits de l’escena artística catalana des de finals anys vuitanta, amb obres d’Antoni Abad, Francesc Abad, Jordi Benito, Jordi Canudas, Jordi Colomer, Pep Duran Esteva, Gabriel, Ramon Guillén-Balmes, Mabel Palacín/Marc Viaplana, Ramon Parramon, Carlos Pazos, Perajaume i Joan Rom.
Finalment cal fer una menció específica a l’obra d’Antoni Cumella, artista granollerí i referent específic i d’importància internacional en el tractament de la ceràmica. Al costat de peces que recorren les seves diverses èpoques, hi trobem també els plafons i les peces esculturades de la darrera etapa, conjuntament amb obres procedents de la col·lecció Salvador Riera.