L'Adoberia
Centre d'interpretació històrica
El Granollers medieval
Pl. Església, 7
938426853 - 938426840
Horari:
Dissabtes a la tarda de 17:30 a 20:30h
Diumenges al matí de 12 a 14 h
La adoberia d'en Ginebreda ha esdevingut l'única de la mitja dotzena adoberies que es té constància històrica i documental que hi havia hagut a Granollers i que s'ha conservat amb prou entitat com per esdevenir un espai museogràfic. En aquest context s'ha endegat el projecte que queda emmarcat per la muralla medieval i la pròpia adoberia i que arribaria fins a la industrialització.
Aquest espai, a més d'explicar l'adoberia per si mateixa, com una mostra de la preindustrialització al nostre país, pretén palesar la importància de Granollers com a vila que es va formar a l'entorn d'una cruïlla d'antics eixos viaris. Aquests camins, que van tenir el seu origen en època romana i que creuaven de Nord a Sud i d'Est a Oest les vessants de llevant de la fèrtil plana del Vallès, i que, potenciats per la proximitat de la Via Augusta que discorria pel el corredor prelitoral, van permetre l'establiment de diverses vil•les romanes al seu entorn i, més tard, uns incipients nuclis urbans que, des d'almenys el s. X, van donar lloc a la constitució d'un mercat, com a receptacle i impulsor d'un comerç que tenia en la base l'agricultura del seu rerepaís, més enllà d'un migrat, sobretot aleshores, terme municipal. L'intercanvi de productes i d'idees dóna lloc a un conjunt d'artesanies i serveis que porten, sobretot a partir del s. XV, al desenvolupament econòmic, social i polític de la vila.
L'adscripció de la vila al poder, primer comtal i després reial, per tal de deslliurar-se del jou feudal i senyorial, es tradueix en la concessió de privilegis, cosa que permetrà, per mitjà del comerç, representat sobretot pel mercat dels dijous i per la iniciativa d'una incipient burgesia que, cada vegada més va tenint una major riquesa i protagonisme, assolir un caràcter específic equiparable, inicialment, al que representen els burgs a la Europa de l'època i que es palesarà, també, en una renovació urbanística que comença quan es traspassen els límits de les muralles per crear nous ravals i que té la seva màxima expressió en la remodelació de la plaça Major i les del seu entorn per a la construcció de la Porxada.