El Museu de Granollers desvetlla en una exposició les pràctiques sexuals dels antics romans Es tracta de la primera exposició de producció pròpia d’Arqueoxarxa, Xarxa de Museus i Jaciments Arqueològics de Catalunya.
Prostitució, adulteri, heterosexualitat, homosexualitat... La vida sexual dels antics romans era gaire diferent de la nostra? Tant les històries divines com les humanes estan plenes d’aventures amoroses, estratègies de seducció, passions, transgressions, enganys i desenganys.
Les pintures i els objectes ens parlen de desinhibició i desenfrè, però sabem que també hi havia tabús i doble moral. L’exposició El Sexe a l’època romana ens desvetlla ara els aspectes més íntims de la vida dels romans des de la República fins al segle IV, a través d'una selecció de peces procedents de les col·leccions catalanes i dels textos llatins més suggeridors.

La mostra, adreçada a un públic adult, es divideix en cinc grans àmbits. El primer, Sexe i matrimoni, està dedicat a les relacions entre homes i dones, la seva evolució a través del temps i la posició de corrents filosòfics com l'epicureisme i l'estoïcisme enfront de les relacions sexuals i el matrimoni. El segon, Sexe, seducció i bellesa ens parla de l'atracció física i dels recursos que es podien utilitzar per seduir la persona desitjada. El tercer, Pràctiques sexuals, descriu les diverses formes de gaudir del sexe documentades a la societat romana, i la consideració que se’n tenia. Seguidament, l’exposició es trasllada a Les pràctiques sexuals fora del matrimoni, incidint en les múltiples relacions que es podien entaular fora de la parella legalment establerta, ja fos amb persones del mateix gènere, amb persones que cobraven per practicar el sexe o fins i tot amb animals. Finalment, el visitant es trasllada del món dels homes al món dels déus. I és que la Sexualitat divina servia com a pretext per justificar la vida sexual dels humans. Júpiter, Venus, Cupido, Hermafrodita, Príap i Bacus tenien les seves estratègies de seducció, les seves aventures, i els seus enganys i desenganys.

Al llarg de la mostra, el visitant es trobarà acompanyat en tot moment dels autors clàssics. Els consells d’Ovidi, de Sèneca, de Plaute o de Suetoni serveixen per contextualitzar les peces que s’hi exposen: objectes de tipus religiós o amb finalitat ritual, elements de la vida quotidiana, peces de l’àmbit públic i de la intimitat domèstica. Peces com la “Venus de Badalona”, el “Vas de Bílbilis” (Calatayud), el “Fal·lus de Sasamón” o l’extens conjunt de llànties eròtiques, cridaran l’atenció del visitant ja sigui per la seva bellesa o per la seva explicitat... unes peces que, juntament amb els textos llatins, ens parlen de la vida íntima dels antics romans.
El Sexe a l’època romana és la primera exposició de producció pròpia d’Arqueoxarxa, la Xarxa de Museus i Jaciments Arqueològics de Catalunya, que té com a principal objectiu apropar el patrimoni arqueològic català a tothom. A l’exposició, liderada pel Museu de Badalona, s’hi podran veure una vuitantena de peces procedents de diferents col·leccions arqueològiques de tot Catalunya.

Els cinc grans àmbits de la mostra:

 

SEXE I MATRIMONI

La societat romana concebia el matrimoni com a reconeixement de la relació estable entre ciutadans. Era monògam i tenia com a única finalitat la procreació i el manteniment de l’estructura social a partir del nucli familiar.

Inicialment era un dret reservat als patricis fins que el 445 aC, la lex Canuleia va permetre el matrimoni entre patricis i plebeus.

Sovint, i sobretot entre les classes altes, era un pacte de conveniència entre famílies en el qual s’ignoraven els lligams afectius i l’atracció física, imprescindibles per assolir unes relacions íntimes satisfactòries.

D'altra banda, tot i que la moral oficial es va mantenir al llarg del temps, a la pràctica, el matrimoni es va reconèixer cada vegada més com una relació basada en la complicitat de la parella, en què tots dos membres havien de trobar satisfacció.

 

SEXE, SEDUCCIÓ I BELLESA

La societat romana era extraordinàriament activa pel que fa a la sexualitat. Nombroses referències literàries al·ludeixen tant a l’atracció física com a la conducta que ha d’encendre l’espurna i fer possible la relació sexual entesa com a plaer. Un altre testimoni d’aquest aspecte és el culte a Venus, deessa de la bellesa, l’amor i la fertilitat, que amb el temps, també va tenir un vessant que la identificava amb la passió i el plaer sense límits.

Al segle I aC es comença a donar una expressió de l’amor més oberta. La poesía de Catul és un exemple d’aquesta tendència: Juvenci, si els teus ulls de dolça mel / em fos permès besar-los sense fre, / fins a tres-cents mil cops els besaria, / i no crec que arribés mai a tenir-ne / prou, encara que el feix dels meus petons / arribés a ésser espès com les espigues.

Però és Ovidi qui, en la seva obra Ars amandi, de l’any 2 aC, plasma el canvi de mentalitat i explicita que la parella, tant l’home com la dona, ha de gaudir del sexe amb complicitat: que no cessin les paraules suggeridores ni els dolços murmuris; que no faltin, mentre dura el joc, aquelles expressions pujades de to que us exciten. I així, Ovidi plantejarà la seducció com un món d’enganys i d’estratègies, en què hi entren l’actitud i l’enginy, i posarà de relleu que, en la societat imperial, el joc de la seducció era un exercici altament sofisticat.

 

 

PRÀCTIQUES SEXUALS

El sexe es concebia al voltant de la penetració, amb l’home jugant el rol actiu, un paper que havia de mantenir tant en les relacions anals com en el sexe vaginal.

Hi ha documentades nombroses posicions, però es pot prendre com a exemple de dominació masculina la del missioner, amb l’home situat de cara a la dona i damunt d’ella.

D'altra banda, també està igualment ben documentada la posició contrària, en què la dona es col·locava damunt l’home com si l’est¡gués cavalcant.

Marcial en dóna testimoni quan diu que els esclaus frigis es masturbaven darrere la porta cada vegada que l’esposa d’Hèctor cavalcava sobre el seu marit. Ovidi també en parla, tot i que contradiu Marcial pel que fa a l'esposa d'Hèctor: la que sigui petita, millor que faci de cavalcadora. L’esposa tebana, com que era massa corpulenta, mai no cavalcà sobre Hèctor. Però, a banda de la penetració, es practicaven altres formes de relacions sexuals, en general molt mal considerades per la societat.

 

 

SEXE FORA DEL MATRIMONI

En la societat romana, les relacions sexuals fora del matrimoni rebien diferent consideració segons qui fossin els seus protagonistes. En aquest sentit, l’enorme permissivitat de què gaudien els homes per mantenir relacions amb persones de condició social inferior –esclaus, esclaves, prostitutes-, contrasta amb la rotunda prohibició de mantenir-les d'intentar-ho, amb persones que tenien la consideració de ciutadanes: ningú no és prou per a privar ningú del dret d’anar pel carrer. Mentre no facis camí per terreny vedat, mentre t’abstinguis de casada, de vídua, de verge, de joves i de noiets de casa bona, estima qui vulguis (Plaute).

Un altre element de contrast era la profunda desigualtat entre homes i dones, ja que aquestes podien ser durament castigades per les mateixes aventures que els homes es permetien sense haver de témer cap conseqüència: si sorprenguessis la teva dona en adulteri, podries matar-la impunement, sense judici. Però ella, si tu cometessis adulteri o tu haguessis estat induït a cometre'n, no gosaria tocar-te, ni en té dret (Aule Gel·li).  

 

SEXUALITAT DIVINA

L'antropomorfisme dels déus romans, com la dels grecs, és el tret més característic de la mitologia clàssica: els déus es representen amb aparença humana, estan subjectes a les pulsions pròpies de l’ésser humà i, d’aquesta manera, es poden fer servir com a model i justificació de determinats comportaments.

L’àmbit sexual no serà una excepció i les històries divines, com les humanes, estaran plenes d’aventures amoroses, estratègies de seducció, passions, transgressions, enganys i desenganys.

Júpiter, déu màxim del panteó romà, serà un dels exemples més clars dels efectes del desig; el culte a Venus, model de bellesa, buscarà l’amor i la fertilitat, però també celebrarà el plaer sexual; el seu fill Cupido serà qui decidirà els enamoraments, sempre al marge de la raó; Hermafrodit, també nascut de Venus, reunirà els atributs sexuals masculins i femenins en un sol cos; Príap, amb el seu fal·lus gegant, simbolitzarà la fertilitat de la naturalesa; i Bacus, aportarà l’embriaguesa que obrirà la porta als plaers desenfrenats del seu seguici.

 

CRÈDITS DE L’EXPOSICIÓ

Organització

Arqueoxarxa. Xarxa de Museus i Jaciments Arqueològics de Catalunya

Direcció

Museu de Badalona

Comissariat

Joan Mayné, Esther Gurri

Coordinació

Mireia Forasté, Francesca García, Anna M. Garrido, Pepita Padrós

Guió i documentació

Esther Gurri

Recerca dels textos llatins

Carolina Altolaguirre

Textos

Margarida Abras

Disseny gràfic

Albert Navarro

Rèpliques

Artesanos del Arte

Kypsela

Realització i muntatge

Laboratorio Pluscolor

Audiovisual

Dortoka Disseny

Procedència de les peces

Museu d’Arqueologia de Catalunya - Barcelona

Museu d’Arqueologia de Catalunya - Girona

Museu d’Arqueologia de Catalunya - Empúries

Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya (MAC)

Museu Nacional Arqueològic de Tarragona

Museu de Badalona

Institut Municipal de Museus (IMM), Reus

Museu de Granollers

Museu de Mataró

Museu de Gavà

Museu Diocesà i Comarcal de Lleida

Amb el suport de

Direcció General d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni. Generalitat de

Catalunya.

Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC)