La Diputació de Barcelona, com a institució de govern local que impulsa el progrés i el benestar de la ciutadania, actua directament en la cooperació amb els ajuntaments. Per mitjà de l'Àrea de Coneixement i Noves Tecnologies, l'Ajuntament de Sant Cugat i el Museu del Tapís Contemporani ofereixen l'exposició de l'obra d'Aurèlia Muñoz.
El començament del segle XXI és un bon moment per a la reivindicació de les coses fetes a mà, per esborrar els límits entre l'artesania, el disseny i l'art.
L'obra d'Aurèlia Muñoz és un referent per a joves artistes que han trobat aquesta fórmula de retorn a les coses fetes a mà aplicada a un projecte creatiu, i també és un bon exemple de les possibilitats de tècniques com el brodat o el macramé d'esdevenir motors d'expressió en obres de primera línia internacional.
Les arrels d'aquests moviments es troben als anys seixanta, en què es va produir una autèntica revolució internacional dins del món de l'art, i en concret del tèxtil. Fins aquell moment el tèxtil es trobava encaixat dins de les arts decoratives i l'artesania. Però un grup d'artistes, crítics i mecenes es van preocupar de reivindicar el tèxtil com una eina d'expressió artística per donar un nou llenguatge expressiu al tapís. L'art tèxtil es va convertir en un moviment internacional amb centre a Lausanne (Suïssa), i aquest moviment va començar a ser conegut com La nouvelle tapisserie («nova tapisseria»), concepte del crític d'art André Kuenzi.
 |
 |
 |
||
| Mandala amb fils blaus. 1985. Paper fet a mà i fils dins caixa de metacrila | Macra vermell. 1970. Macramé |
Llibre Aeri. 1985. Paper fet a mà |
L'obra d'Aurèlia Muñoz (Barcelona, 1926 > 2011)
Dins dels moviments de renovació de l'art tèxtil, la figura d'Aurèlia Muñoz destaca per l'originalitat en el tractament de tècniques i fibres i per la incorporació d'obres d'art tèxtil a l'espai.
1960 > 1968
Representar l'abstracció
Els seus treballs inicials són teles estampades amb motius geomètrics i arquitectònics que evolucionen cap al patchwork . Per tal d'aconseguir més llibertat en l'execució, del patchwork passa al brodat, que realitza de manera ben original. No sols el color pren protagonisme, sinó que la direcció de les puntades de fils multicolors de llana també li donen expressió, lluminositat i fins i tot relleu.
1969 > 1983
Descobrir l'espai interior
Els collage s tèxtils són una primera aproximació a la tridimensionalitat, però és la tècnica de macramé la que permet que les obres d'Aurèlia Muñoz conquereixin l'espai. Aquesta tècnica es converteix en una eina versàtil per elaborar tant petites peces com grans obres que es fusionen amb l'arquitectura.
1978 > 1983
Vers l'espai exterior
La seva preocupació per integrar l'obra a l'entorn i l'arquitectura la porta a jugar amb peces que puguin coexistir i volar. Realitza la sèrie dels Ocells estels , estructures que, partint del teixit de la vela, evoquen formes aèries. Són el disseny, els punts d'ancoratge i el pes natural del teixit, o uns ploms, els que defineixen les formes finals de les peces, que agafen unes mides monumentals.
1980 > 2009
Jugar amb el moviment. La poètica del paper
Per integrar l'obra a l'espai, les veles es transformen en Origamis monumentals, i els Éssers de macramé es transformen en llibres i mòbils cubistes. El paper, fet a mà i tenyit per ella mateixa, es compon de materials tèxtils, pastes de paper fetes de cotó, lli, etc. Aquesta època es pot definir com poètica i lligada a la natura. Amb el paper, apareixen collages de closques d'animals marins, pedres, tiges, vegetals... Amb el paper, arriben els llibres i les escriptures. En aquesta època podem detectar una gran influència de l'Extrem Orient. Els pictogrames i ideogrames emprats a les seves obres sobre acetats s'assemblen intencionadament a l'escriptura japonesa, o obres com Washi fan referència a la tècnica japonesa de fer paper a mà.
