Entre totes han decidit fer aquesta peça

Jo voldria preguntar quants anys té aquesta olleta?

Ho podem llegir? (una dona s’acosta a la cartel·la, i no se’n surt llegint els segles)

Ah! Això és molt, molt antic, jo sabia que la X era el 10.

Sí, els segles s’escriuen en números romans no aràbics.

És del segle II, té gairebé 2000 anys!

Ja me’n recordo, el 5 es la V.

I quina època era llavors, més antiga que la romana?

A Granollers i a tota la península hi havia la cultura romana. Heu vist aquells mosaics, eren de vil·les de la ciutat.

A on l’han trobat?

Això també ho diu la cartel·la, a Can Trullàs, on hi havia una necròpoli, un cementiri.

A on s’enterra els morts. (entre elles es tradueixen les paraules)

Què fa una olleta amb un ou en un cementiri?

No és un regal, és un record de la persona que ha mort.

O potser algú que va visitar la tomba es va deixar l’olla i per casualitat ha vingut un ocell…

Creieu que va ser casualitat?

No ho sé, era un record.

Voleu parlar de diferents costums d’enterrar els morts? Expliqueu les vostres tradicions, com és un cementiri al vostre país?

(Tornen a parlar totes alhora en diferents llengües)

Jo ho explico i la meva companya ho anirà traduint. A Senegal, al meu poble hi ha un arbre i també un mur baix, protegint el lloc, no està tancat. (Discuteixen entre elles si està tancat o no).

Poseu-vos d’acord per parlar, no cal que estigueu d’acord amb el que dieu però…

Els morts s’enterren al terra, a l’aire lliure. La família que visita la tomba resa i cuida la tomba perquè estigui ben neta i els divendres continuen anant durant un any o més.

Però tu no pots resar només pel teu difunt, has de resar per a tota la gent de Mohamed.

Cada divendres les nenes de 13 i 14 anys van a treure l’herba seca, una persona de la família s’encarrega de fer-ho.

Nosaltres al Marroc també ho fem així. El primer any és així i poc a poc es va allargant.

Deixeu algun objecte, flors com aquí?

No, res. Si vols pots oferir beguda a la família o a les visites del cementiri. Una mica de llet o pa amb mantega, com una almoina.

També ho fem així el dia de l’aniversari de la seva mort.

És molt important la idea de l’almoina. Nosaltres resem 11 vegades l’oració. Demanem perdó per a tota la Humanitat.

Quan el meu pare va morir al 2008 jo estava aquí, quan vaig poder anar de visita vaig convidar a tota la gent del poble, a la gent més necessitada, vaig matar una vaca.

L’objectiu no és el menjar, l’objectiu és donar, és compartir.

No és una festa alegre però és important fer la celebració.

Heu vist algun enterrament aquí? Heu visitat algun cementiri? Podeu demanar a les vostres professores que us hi portin.

És diferent, aquí hi ha el Tanatori al carrer Venezuela.

Per què ha canviat el lloc de les tombes, del terra a la paret?

Potser per espai… i per salubritat. També està prohibit enterrar animals sota terra.

Però si s’enterra és més natural.

De fet aquí, amb aquesta olleta també hi ha aquesta idea del retorn a la terra. L’ou pot ser una ofrena, un regal al difunt. Això és també un ritual funerari. Deixar menjar té una dimensió religiosa.

L’ou també significa la vida que neix.

Però aquestes coses, aquestes ofrenes estaven obertes o dins la tomba?

Quedaven a sota terra.